Un dels encontres musicals més impactants que he tingut aquest últim any ha estat amb Gustavo Dudamel... Veure'l conduir la seva orquestra veneçolana, amb més de 150 músics a sobre l'escenari és un espectacle garantit. El seu gest és pràcticament hipnòtic. No sabria massa bé com descriure-ho, però el fet és que acabes fent que si amb el cap cada vegada que et dona una entrada... com si haguessis d'atacar la corda, com si fossis un músic més de l'orquestra. Val la pena descobrir el personatge. Avui us deixo un vídeo del prodigi Dudamel dirigint la Berliner Philharmoniker. Si us hi fixeu bé veureu el nostre profe de viola Ulrich Knörzer. Quan arribi a Solsona li preguntarem si l'hipnotisme era generalitzat o només li passa al públic...One of the most stunning musical meetings I had this last year was with Gustavo Dudamel... Watching him driving his Venezuelan Orchestra, with more than 150 musicians onstage is a great show. His gesture is practically hypnotic. I wouldn't know exactly how to descreibe it, but the thing is that you finish by nodding with your head every time he gives you a new entrance... as if you would attack the string, as if you where one of the orchestra's musicians. It's worth to discover this important figure. Today I post a video of the wonder Dudamel conducting the Berliner Philharmoniker. If you look carefully you'll find our viola teacher Ulrich Knörzer. In Solsona we'll ask him if this hypnotism is general or if it only happens to the audience...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada